Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 1778/8Darrera versió: 01.09.2023

Títol

Ser o estar: ser a punt o estar a punt

Estar davant de complements preposicionals 

Resposta

En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:

El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur.
Tornen a estar de moda les ulleres grosses.
La cap del departament està de baixa.
Estic de vacances.
El pis està en obres.
L'habitació estava en ordre.
Aquí està en joc el nostre futur.
La finca està en perill.
El fugitiu va estar uns dies en llibertat.

La construcció amb estar és l'ús majoritari i tradicional en aquests contextos. Ara bé, actualment també es troba usat el verb ser amb expressions com a l'abast, a la venda i a punt, encara que en aquests casos també és preferible fer servir el verb estar. Per exemple:

La funció està a punt de començar (millor que és a punt de començar).
L'habitatge no està a l'abast de tothom (millor que és a l'abast de tothom).
El disc ja està a la venda (millor que ja és a la venda).

Finalment, i pel que fa concretament a l'expressió al punt, cal tenir en compte que pot construir-se indistintament amb estar o amb ser. Per exemple:

L'arròs és al punt i també L'arròs està al punt.

 
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.1.1c)  

Classificació

Categoria
Sintaxi
Abreviacions